ASSUMIRÀS



ASSUMIRÀS la veu d’un poble,
escut_de_valencia.jpg
Escut de València

i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Vocabulari
Polseguera: Gran quantitat de pols.
Enaltida, enaltir: Elevar, apujar el mèrit, el valor o la qualitat d'algú.
COMENTARI DE TEXT

Context

Aquest poema de Vicent Andrès Estelles es situa al llibre de les meravelles, al 1971.

Tema

Com a anècdota, parla de la col·lectivitat, de no ser un mateix sinó de ser un poble.
Aquest poema, parla sobre la importància del poble, de no pensar en tu mateix, de deixar les teves costums personals i compartir-les amb el teu poble i ser el teu poble. El significat principal d'aquest poema, és l'efecte d'aquest personatge, pròpiament el mateix autor del poema en relació al seu poble, i diu que deixi enrere les seves costums per compartir-les, també es podria destacar un afan de dir que tu sempre seràs tu, però en el moment d'ajudar i ser el teu poble els hi estàs compensant, i quan tu tinguis algun problema ells sempre estaran allà recordant l'esforç que vas fer tu en un principi.

Estructura

Com a estructura externa, no té estrofes, i esta compost de 44 versos, de 8 síl·labes, menys al vers número 20, el qual en té 7 síl·labes, però ja que hi trobem una el·lípsis, i aquesta esta interposada per una coma (...poble, i és...), suprimim la primera el·lípsis. Segons la rima podem destacar perfectament que no té cap mena de rima, però si moltes repeticions en els primers versos.
Seguidament, la estructura interna, es divideix en tres parts, la primera part, va des de el primer vers fins al número quinze (1-15), questa part consta de una petita introducció del que és, desprès parla del que farà i finalment per a que a nascut.
Aquí podem trobar una petita concordància, com si en la primera part ens digués el presents, (el que és.) desprès parla del futur , (del que farà.) i finalment del passat, (perquè ha nascut.).
La segona part, es pot situar des de el vers número 16 fins al 25, en aquesta part, en diu que deixi les seves costums personals i que es preocupi pel seu poble, que lluiti per tirar-lo endavant.
Finalment, en la tercera part, que va des de el vers número 27 al 44, ens diu que "no parlaràs per a tu, parlaràs per al teu poble", diu que o t'has de callar, que ho digui tot honestament, que no es calli. Seguidament, trobem una part, del vers 36 al 44 on ens diu que diguis o no el correcte, "potser et maten o se'n riguen..." però diu que això no te importància, perquè lo important es que estiguis orgullós de la teva consciencia.
per últim, als dos últims versos podem retreure que desprès de haver-se callat les seves opinions, guardant-se-les per a si mateix, ara "camina decididament", ara es rebel·la amb el seu poble.

To poètic

En aquest poemes pot destacar un to de guia, un to de ordre, el mana i l'obliga a deixar de fer les seves costums que feia anteriorment i per a ell mateix, diu que deixi tot ho anterior, i que ho faci pel seu poble, no ens mostra un to emotiu, es a dir al principi del poema, veiem el to de guia, i poc a poc el d'obligació, però finalment, als dos últims versos parla d'ell, que a sigut ell mateix qui a decidit per sobre de les obligacions.

Recursos expressius

En aquest poema, podem trobar una repetició en el segon, tercer, quart i cinquè vers, de la "i", aquesta conjunció, lliga les ordres i les pautes que marca el poema. Del vers número 1 fins al vers número 9 podem trobar l'abundància de verbs en futur, i que marquen la obligació que te i la "pauta" que li fica al protagonista a qui va dirigit. En el vers número 10, trobem la raó de perquè li mana el que ha de fer. Els dos següents versos, també tenen verbs en futur.
En aquest poema trobem una gran abundància de verbs, en canvi no trobem gaires adjectius, es a dir el poema ens mostra acció, més que descripció.
En els versos 13 i 14, hi ha una paronomàsia,quan diu "No t'han parit per a dormir", es refereix que no l'han parit per descansar, que no l'han parit per a estar-se quiet, i quan diu "et pariren per a vetlar...", es refereix a que l'han parit per estar despert davant del seu poble, de fer el possible per lluitar per a ell.
Al haver-hi tants verbs i frases curtes fa que hi hagi un ritme ràpid.
Al vers número 21, podem trobar una metonímia,"Deixaràs de comptar les síl·lalbes", aquesta metonímia es vol referir a que deixarà de marcar les pautes de la seva vida personal. Seguidament, en el següent vers, (22), trobem una metàfora "...de fer-te el nus de la corbata:", aquesta es refereix a que no ho farà tot perfecte, que per fer alguna cosa per al teu poble no has de d'anar perfecte.
Al vers 24, diu, "una amarga polseguera", que vol dir que passaran per moments no gaire bons, i seguidament, en els 2 versos posteriors, es refereix a que tot ho dolent tindrà la recompensa del seu desig que finalment serà complert.
Desprès, diu que no s'haurà de preparar res, sinó que ho dirà honestament, i el que senti. En els versos 36 i 27 trobem una anàfora, de la paraula potser. Finalment, cal destacar que és un poema en el qual abunden els verbs, i els signes de puntuació, en conjunt, punt i comes, això fa que sigui un poema ràpid i en "moviment".

Conclusió

Aquest poema, en general, ens dona a conèixer una serie de parts que creen el camí, per a lluitar per al seu poble per donar lloc a aquesta explicació utilitza varis recursos, com la metàfora, anàfora i les repeticions, que fan que el poema sigui més ràpid i ens dongui una sensació de ordre i actuació davant d'un poble.
El poema, en si mateix, ens dedueix que el receptor d'aquest missatge es el propi escriptor, és a dir Vicent Andrès Estelles actua com a propi protagonista del seu propi poema, d'aquesta manera, ens mostra que el sentiment de l'autor es de portar al seu poble a seu finalment una nació.

senyera.gif
Bandera del País Valencià