37



He vist un plat dels d'obra, de Manises,cezannemania1.jpg
d'aquells que canviaven, al meu poble,
per espardenyes velles o per draps,
amb unes pomes i unes peres, i era

millor el plat que un capitell romànic
amb uns colors, una vivacitat,
amb una carn tendral de novençana,
la matinera gràcia d'octubre,

la incipient tardor, una dolcesa,
jo no sé dir-ho, alguna plenitud,
tot l'orgull de la terra, arrels agrícoles,

i era agradable viure i oblidar-se
dels poetes llatins, i de Cézanne,
i una tristesa encara remotíssima.

VOCABULARI:
  • Garbons: Feix de sarments, de branquillons, etc, que s'utilitza per a fer foc, per alimentar al bestiar, etc.
  • Manises: És un poble que pertany a València.
  • Capitell: És un element arquitectònic que està situat a la part superior de les columnes.
  • Cézanne: Fou un pintor francès considerat el pare de l'art modern.

COMENTARI DE TEXT.

Context:
Aquest poema, anomenat "37", pertany al llibre "El gran foc dels garbons" de Vicent Andrés Estellés.

Tema:
Parla de la temporada de la tardor.

Estructura:
És un poema molt regular, té quatre estrofes. Les dues primeres tenen quatre versos, i les dues últimes són de tres versos.
Les síl·labes de tots els versos són de nou o deu.
La primera estrofa va des del v.1 fins al v.4; la segona v.5 - v.8; la tercera v.9 - v.11 i la última i quarta des del v.12 fins al v.14.

To poètic:
El to que utilitza Estellés en aquest poema és suau, tranquil i alegre a la vegada.

Recursos formals:
Utilitza la aliteració amb la "m" en la segona estrofa. Hi ha moltes pauses, té un ritme tranquil i ni ràpid ni lent.
És una poesia amb molts noms i pocs adjectius que els caracteritzin als noms. Utilitza un llenguatge bastant col·loquial, tot i que fa ús d'algún cultisme, com vivacitat, en comptes de dir uns colors, etc.
Utilitza frases senzilles, sense cap complicació ni elaboració.

Conclusió:
En conclusió, aquest poema ens parla de la tardor a un poble valencià. Utilitza frases curtes, amb pauses i gens complicades.