3


espada_angel_de_muerte.jpg
Dama d'anit, no voldria enutjar-vos,
però he pensat que sou la meua mort
quan, al café, us vaig veure asseguda
amb el marit i no massa distreta.
Des d'un racó us vaig veure de sobte:
no vaig poder deixar ja de mirar-vos.
La meua mort és una mort burgesa,
blanca de carns i freda d'entrecuix.
És una mort ordenada i altiva.
S'alça del llit al temps que la criada,
no deixa res sense la seua cura,
va revisant els racons de la casa,
mirant si hi ha pols damunt les cadires.
Sols ix de nit algun dissabte que altre
i només pren llet i un dit de café,
car el café la sol desvetlar massa.
Dama d'anit, que el vostre esguard altiu
vàreu vessar pel quartet i les taules
negligentment, sense cap de tendresa,
creuant les mans bovament al baix ventre.
La meua mort té vostre encarnadura.
La meua mort és como vós de fidel.
La meua mort m'ho és de tan honesta.

Car no hi ha res més fidel que una mort.
La meua mort se'n ve amb mi a totes bandes,
exactament com vós amb el marit,
complint només un deure, com feu vós.
Exactament un deure conjugal.

VOCABULARI
- Enutjar: Irritar-se, enfadar-se.
- Vessar: Sortir una substància líquida o disgregada del recipient que la conté.
- Esguard: Consideració.

COMENTARI DE TEXT.

Context.
Poema número 3 del llibre 'La Nit' (1953-1956) de Vicent Andrés Estellés.

Tema.
El significat és que hi ha una dona que diu que és com la seua mort.
El tema d'aquest poema és la mort, també va ser escrit després de la mort de la seva filla.

Estructura.
Poema de 28 versos dividit en dues estrofes. La métrica és irregular i no té rima.En quant a l'estructura interna podem dir que està dividit en dues parts. La primera abarca del vers 1 al 23, el poeta descriu la seva mort amb molts adjectius, i així la mort va adquirint més trets humans i quotidians, i fins i tot pertany a una classe social, la burgesa. També la descriu amb un cert punt d'erotisme. La segona part abarca del vers 24 al 28, aquí el poeta ens diu que la mort és qui li acompanya a totes bandes com fa la dama amb el marit i que compleixen un deure conjugal, és a dir, de parella.

To poètic.
El to que utilitza és nostàlgic i tranquil, lent i suau.

Recursos formals.
En el nivell fònic, podem destacar la aliteració de /s/ que dona una gran sonoritat al poema i la aliteració de /m/ que està relacionat la mort i la tristesa. Hi han algunes pauses i això fa que el ritme sigui lent. En el nivell lèxic-semàntic hi han molts verbs i adjectius que descriuen la seva mort, per exemple quan diu ' És una mort ordenada i altiva', ' La meua mort és una mort burgesa', està describint la seva mort.
Utilitza algunes comparacions com per exemple quan vol dir que la mort és igual de fidel que ella ('La meua mort és como vós de fidel') també utilitza metàfores per parlar de la mort per exemple quan diu 'La meua mort és una mort burgesa, blanca de carns i freda d'entrecuix', i per dir que la mort és fidel com deure conjugal. Per últim, dfel nivell sintàctic podem destacar la anàfora de 'La meua mort' en els tres últims versos de la primera part del poema. També repeteix molt la 'mort', ja que el tema principal d'aquest poema és la mort. Hi ha també encabalgament d'alguns versos, sobretot en la primera part del poema.

Conclusió.
En conclusió, aquest poema parla de la mort i d'una dona de la qual s'enamora, però aquesta diu que és com la seua mort.