ACÍ

``Deixant amics e fills plorant entorn''
AUSIAS MARCH.

ACÍ estigué la casa on visqué Ausiàs March.
D'ací el tragueren, mort, amb els peus per devant,
envers la catedral. Carrer de Cabillers,
la Plaça de l'Almoina. Penses els darrers anys
d'Ausiàs March, perplexe amb la vivacitat
dels poetes locals, de l'Horta de València.ausiàs_march.JPG
Jo sóc aquest que em dic... Es colpejava el pit,
el puny com una pedra, insistint foscament.
I s'en tornava a casa, irritant . en silenci,
barallant l'espigrama ple de dificultats,
unes banalitats del tot insuportables.
Un dia es va morir com es mor tot el món.
Jo sóc aquest que em dic... Agafats de les mans,
vàrem llegir la lápida. I seguírem, després,
pel carrer de la Mar. Ens atreia la casa.
I altre dia tornàrem. I hem tornat molts de dies.
Carrer de Cabillers, la Plaça de l'Almoina.
Hem entrar a la Seu; hem vist la sepultura
d'Ausiàs; hem mirat aquell Sant Vicent, vell,
que pintà Jacomart. Tornem algunes voltes.
El carrer de la Mar, el de les Avellanes.
Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March.
Ací, de cos present, estigué Ausiàs March.
De cos present. Jo sóc aquest.. Un sagristà
de la Seu em contava com referen el cos
d'Ausiàs, amb fils-ferro, enllaçat trossos d'ossos.
Un migdia de llum exasperada, anàrem
a Beniarjó; collires unes flors en un marge:
les volies deixar en aquelles ruïnes.
Creuàrem en silenci les ruïnes, pensàrem
Ausiàs March allí, l'esclava de cinc mesos,
amb el fill bord creixent-li; retornàrem després
a Gandia; tu duies les flors a la mà.
En eixir de Gandia les llançares a l'aire,
a l'aire de Gandia i de Tirant lo Blanc.
Jo sóc aquest que em dic... Carrer de Cabillers,
la Plaça de l'Almoina. La teua mà en la meua
com un grapat de terra, arrelats l'un en l'altre.

||
||
||
||
||
Vocabulari:
Epigrama: Composició poètica molt breu i de to satíric.
Sepultura: Lloc d'enterrament d'un o més cadàvers; sepulcre, tomba.
Bord: Bastard, nascut d'un pare i d'una mare que no són casats.
Perplexe: Dit de la persona que, en plena confusió, no pot sortir del dubte, no sap què decidir, quin partit prendre i què pensar.
Sagristà: Clergue, religiós o laic que té cura d'una sagristia, de les coses necessàries per al culte cristià i de l'endreçament d'una església.
||

COMENTARI DE TEXT:

Context:

Aquest poema es troba al llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés, el qual va ser escrit en l'any 1971.

Significat:

Estellés recorda a Ausiàs March,tot el seu entorn i el que l'envoltava. El recorda, abans de que morís, els carrers pels quals es movia i hi succeïa, la casa on vivia, els poemes escrits per ell. Menciona el dia del seu enterrament, la vida i la gent que deixa enrere. Ens mostra l'admiració i l'afecte que té a Ausiàs March.

Tema:

El poeta recorda a Ausiàs March, la seva vida i la seva mort.

Estructura:

És un poema de trenta vuit versos i no està dividit per paràgrafs. Tots els versos son de dotze síl·labes, és a dir, son versos alexandrins amb una rima lliure.
L'estructura interna, també és una mica irregular, ja que cada començament de frase és una part. Podem distingir set parts, la primera que aniria des del vers 1 al 6 en la qual ens presenta la casa on va viure Ausiàs i ens explica que quan va morir el van treure de la seva casa per els carrers de València. La segona part aniria des del vers 7 al 11, explica com se sentia Ausiàs, la seva frustració quan intentava escriure i no se’n sortia. La tercera part és el vers 12, que diu que Ausiàs mor. La quarta part aniria del vers 13 al 21, explica quan va a veure la tomba i els carrers per els quals succeïa per anar-hi a veure aquella casa que tant li agradava. La cinquena part va des de del vers 22 al 26, torna a anomenar la casa on vivia i que ell era mort, també explica que un sagristà li havia explicat com havien refet el cos d'Ausiàs. La sisena part va des de el vers 27 al 35, explica l'entorn i la gent que s'hi troba quan van a visitar la tomba. Per últim, la setena part que aniria des del vers 36 al 38, menciona en el començament un dels poemes que va escriure Ausiàs <<jo sóc aquest que em dic..>>, també anomena de nou els carrers i fa referència també a que es trobaran quan tots dos estiguin morts.
Barreja els temps, ens parla en algunes part de la vida d'Ausiàs, fent servir e present i de quan ja es mort, utilitzant el passat.

To poètic:

Estellés utilitza un to líric, en el qual mostra els seus sentiments i la seva admiració per Ausiàs March, encara que ho fa subtilment es pot veure sobre tot en l'última part (v.36-38). També té un to hiperbòlic quan descriu amb interès i entusiasme els carrers de València i la casa d'Ausiàs. Aquest poema, té un to de tranquil·litat i serenitat, sense cap exaltació, és un poema lineal que no varia en l'entonació.

Recursos formals:

És un poema sonor, per l’ al·literació de la s’’ en tot el poema, donant un to de serenitat i tranquil·litat << insistint foscament (v.8); trossos d’ossos (v.26) >>. En l’ultima part del poema, es pot observar una al·literació de la r’’ donant-li més intensitat i més força per a remarcar el final del poema <<grapat de terra, arrelats l’un en l’altre (v.38)>>.
Juga amb els temps verbals, primer parla del present en una part i després seguidament en parla del passat, i així successivament. No utilitza cap adjectiu en el poema.
Utilitza frases curtes, per així, novament remarcar aquesta tranquil·litat del poema, amb moltes pauses . En el poema es pot observar com es repeteixen molt sovint les paraules per a remarcar-les i així donar-li més importància.
Hi una comparació en el vers 8 <<el puny com una pedra>>, comparant el puny dur i amb força amb la pedra.
Té un registre estàndard, ja que no és ni col·loquial ni tampoc culte, però seria tirant cap a un llenguatge culte.
En aquest poema predomina bastant l’anàfora, repetint així els començament dels versos <<Ací (v.22 i 23)>>.

Conclusió:

L'autor ens parla de la vida d'Ausiàs March, relacionant el passat que és quan ens fa la descripció de quan escrivia, amb el present que es ja es mort. Ens descriu l'ambient en el que transcorren tots aquets successos, donant-li sobre tot molta importància a la casa d'Ausiàs i als carrers de València.