CANÇÓ DE BRESSOL



Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.
Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.lasnanasdezandra.jpg
Jo tinc una Mort petita,
i és, d'allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se'n ve.
És la meua ama, i és l'ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.



VOCABULARI
- Parra: Vinya no podada com a cep i amb els sarments enlairats i recolzats en suports.

COMENTARI DE TEXT.

Context:
És el poema 'Cançó de bressol', del llibre 'La Nit' (1953-1956), de Vicent Andrés Estellés.

Tema:
L'anècdota d'aquest poema és que aquest llibre el va escriure uns temps després de que se li moris la seva filla petita, i els primers poemes que va escriure van dedicats a ella.
El seu significat és com una sensació de consol cap a la seva filla morta. La seva mort és qui l'acompanya a tot arreu i no el vol deixar.
És com la mestressa i tot allò que l'envolta la recorda a ella.
El tema del poema és la mort.

Estructura:
- Estructura externa: Poema de 16 versos distribuïts en 4 estrofes de 4 versos cadascuna amb rima assonant als versos pars basada en la vocal -é.
- Estructura interna: Es divideix en dues parts. La primera avarca del vers 1 al 12. Es comença amb la frase 'Jo tinc una mort petita' que es repeteix al llarg del poema. Aquí parla de que la mort de la seva filla i ell es nodreixen mútuament i no necessita res més que això. La segona part avarca del vers 13 al 16, i diu que és com la seva mestressa i de tot allò que l'envolta.

To poètic:
El to que utilitza en aquest poema és nostàlgic perquè parla de la mort de la seva filla.

Recursos formals:
En el nivell fònic podem destacar la aliteració de /m/ que està relacionat amb la mort i la tristesa. Té moltes pauses, i això fa que el ritme sigui lent.
En la segona part del poema destaca la aliteració de /r/ que li dona força. El poema no es gaire sonor ja que no hi ha aliteració de /s/ ni /r/.
En quant al nivell lèxic-semàntic utilitza només un adjectiu, el qual es repeteix i ho utilitza per dir-nos que la seva mort és petita.
Utilitza la metàfora més en la segona part del poema que en la primera. El registre és col·loquial però a la vegada culte perquè utilitza cultismes.
Per últim en el nivell sintàctic, podem veure la anàfora paral·lelística, quan diu 'Jo tinc una mort petita' que es repeteix al llarg del poema i està situat al principi de les tres primeres estrofes.

Conclusió:
Vicent Andrés Estellés ens parla de que éll te una mort petita, que és la de la seva filla que va morir quan era petita, i del seus sentiments i records.