Del roig al blau, documental sobre la transició a València

EL FRANQUISME



El franquisme és un règim polític autoritari que aparegué durant el 1939 al 1975, neix d'una victòria militar i d'un suport polític a mans de Francisco Franco.
Al llarg de la seva existència, la dictadura franquista va exercir una forta repressió contra tots els partits i sindicats que defensaven idees polítiques o socials diferents de les del règim.
Durant els darrers anys del franquisme, es poden destacar diferents organitzacions que estaven en contra del règim, com l’església, a partir del concili Vaticà II. D'altre banda, podem destacar l'organització nacionalista basca, ETA, que va duu a terme un dels atemptats més importants, del qual, Carrero Blanco va morir.
  • Situació política: en el franquisme només hi havia un partit anomenat "Movimiento Nacional" format per la Falange Espanyola Tradicionalista i formava un dictadura. Era un sistema que negava els drets individuals i no es podia representar les formes populars en mans d'organismes.
  • Situació social: el règim va rebre ajut social dels burgesos financers i industrials i dels grans terratinents. Tot i que la petita burgesia i franco.JPGels camperols influïts per l'Església catòlica també van suposar un suport. D'aquesta manera tenien més llibertats públiques a canvi de la prosperitat que els hi donaven, però els altres havien de seguir el règim i havien de suportar la censura i el control que tenia el règim sobre l'ensenyament en que sempre intentava difondre la seva ideologia.
  • Situació econòmica: es caracteritza per ser capitalista ja que pretén augmentar el nivell econòmic del país. Recolzava sempre als terratinents i els empresaris deixant sempre de banda als treballadors. A més a més va prohibir les vagues i cap als 50' i 60' va haver una recuperació de la crisis econòmica que es coneix amb el nom de "desarrollismo".




LA REPRESSIÓ FRANQUISTA A CATALUNYA

En 1938, Franco va abolir l'Estatut d'Autonomia. Totes les persones que pertanyien a organitzacions antifranquistes van ser objecte d'una repressió sistemàtica, entre les quals, una part van ser sancionades econòmicament, altres van ser empresonades i unes 3.500 van ser executades, un dels detinguts que cal recordar, és Lluis Companys, que tot i exiliar-se a França va ser detingut per la policia alamana i afusellat a Barcelona.
D'altre banda, Catalunya va viure una repressió especialment greu, ja que va exercir contra la cultura catalana molt fortament, d'aquesta manera, va haver una sèrie de canvis, com el nom dels carrers, i es van prohibir els balls populars, com les sardanes, i l'himne i la bandera catalana, juntament, amb aquests fets cal destacar que la llengua catalana es va prohibir en tots els centres escolars, teatres, llibres, obres tradicionals, i es va prohibir parlar aquesta llengua fins i tot en llocs públics.

La resistència cultural

A partir de 1945, es va permetre publicar alguns llibres, només de temàtica religiosa i de literatura, i algunes obres teatrals en català.
Als anys seixanta es van permetre publicar revistes en català, i això va augmentar molt el nombre de llibres editats en català. Al 1961, va tenir el fenomen de la Nova Cançó, aquesta va fer arribar la cançó moderna cantada en català a un públic ampli i divers, especialment jove. Aquest fenomen va tenir tant d'èxit que les autoritats franquistes, van prohibir moltes actuacions i van imposar multes als cantants. Més tard, es van dur a terme ensenyaments de la llengua catalana i d'història, en domicilis particulars, i de forma clandestina. En l’any 1961, es va constituir Ònium Cultural, que va patrocinar cursos de llengua catalana, seguidament, l’Església catòlica va contribuir en la publicació de molts llibres i revistes en català, i va fomentar el ús del català en actes religiosos.

La resistència política

franquisme.jpg
A Catalunya, i a la resta d'Espanya els partits i sindicats estaven prohibits, i gairebé tots els seus dirigents estaven exiliats o a la presó. Desprès de l’afusellament de Companys, dirigent de la Generalitat, Josep Irla, la va dirigir, i des del 1954, per Josep Tarradellas. Al 1951, es va duu a terme la primera gran mobilització popular contra el franquisme, la vaga de tramvies, aquesta mobilització va ser una protesta contra l'alt preu del bitllet la qual va consistir en no agafar el tramvia. Aquesta vaga va tenir tant d'èxit, que es van tenir que baixar els preus del bitllet, i seguidament van destituir el governador civil i l'alcalde de Barcelona.
Des de el 1960, els partits clandestins i la protesta ciutadana es van anar intensificant cada vegada més.
Jordi Pujol, va organitzar diverses actuacions antifranquistes(Palau). El PSUC va crear una xarxa organitzativa a les grans empreses i a l'ensenyament. Finalment, al 1971 es constituir l’Assemblea de Catalunya, els quals, tenien com a objectius principals; l'amnistia dels presos polítics, la democràcia i el restabliment d’Estatus de 1932. A partir del 1970 es va anar augmentat la conflictivitat laboral, sobretot a les grans empreses de Barcelona, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental.

Estellés i la postguerra

Vicent Estellés va començar a escriure a l'edat de dotze anys, era nascut i vivia a València. Durant la guerra, València es va afiliar al bàndol republicà pel fet de que al segle XIX es van recuperar les tradicions catalanes. Al començament de la postguerra, València va ser una de les ciutats que més va sofrir la repressió. Durant la dictadura de Franco es va prohibir parlar i escriure en valencià, va arribar a tal punt d' exageració que fins i tot colpejaven a la gent que parlava en llocs públics el valencià i podien arribar a ser condemnats.
La situació social era complicada ja que les famílies vivien en uns edificis antics amb restriccions de menjar, ja que alguns productes eren molt cars o difícils de trobar. Es van crear nous barris per establir uns habitatges per a famílies d’ aproximadament vuit membres en que vivien de manera reduïda i només menjaven un plat al dia, característic de les famílies treballadores. A més a més l'únic mitjà de comunicació amb el món exterior era la radio, que havien de sentir d'amagades quan es tractava de programes d'emissions clandestines. Això va donar a lloc a la fam i a les distincions de classes socials com la treballadora i els empresaris, temes que es poden veure en obre d'Estellés.

Realisme social

Tant la intenció del realisme social com el seu disseny narratiu es troben en un petit, però important grup de fets literaris: la creencia en la capacitat de la narració per a representar l' autenticitar total de la vida, el compromís social segons el qual escriure equival a actuar i, d'aquí la possibilitat de transformar la societat si l'autor revela les seves injustícies al públic lector. Cadascuna d'aquestes suposicions suggereix una relació directa, íntima entre la realitat, el discurs novel·lístic i posa èmfasi en el moment històric actual com a base del que el novel·lista pot observar i conèixer en el trancorre temporal de la vida. Al mateix temps, aquestes idees es conformen a l'important principi segons el qual el significat literari és expressat o reflectit per la narrativa més aviat que produït per ella. Per a molts crítics, llavors, el realisme social ha adquirit el valor d'un relat de la realitat, que plasma la història d'un moment determinat en l'Espanya de la postguerra.

Carlota Díaz 1BTX-B2
Zoe Roig 1BTX-B2
Caterina del Cerro 1BTX-B2