DEMÀ SERÀ UNA CANÇÓ


Ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat.
Pere March

Animal de records, lent i trist animal,guia3.jpg
ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes -¿solemnes?- del record.
Et permets recordar amb un paisatge i tot:
les butaques del cine, el film que es projectava,
del que no vàreu fer gens de cas, està clar;
i evoques l'Albereda, les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira,
tota València en flames la nit de Sant Josep
mentre fèieu l'amor en aquella terrassa.
Animal de records, lent i trist animal,
ara evoques i penses la carn fresca i suau
per on les teues mans o els teus besos anaven,
la glòria d'unes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de teules rovellades, la brossa
que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.
Animal de records, lent i trist animal.


Vocabulari:
Solemne: Seriós, majestuós, que imposa
Carcasses: Bomba incendiària coberta d'una tela enquitranada, usada antigament.
Cavallons: (cavalló), acabament superior d'un mur en angle, que facilita que l'aigua de la pluja s'escorri pels costats.
Brossa: Mala herba.

COMENTARI DE TEXT.

Context:
Aquest poema es troba al llibre de meravelles de Vincent Andrés Estellés, que va ser escrit cap a l'any 1971.

Significat:
Estellès ens parla de la seva joventut i dels seus records viscuts amb la seva amant a la nit de Sant Josep a València. Recorda com eren els versos escrits cuan era jove: estellats i apressats i els compara amb els actuals, que son "solemnes del record".
Descriu el paisatge que observa des de el terrat i els sorolls escoltats en aquell lloc, com les granotes al riu i les carcasses.

Tema:
Els records i felicitat suprema en la seva joventut que a la vegada enyora.

Estructura:
Aquest poema no està separat per paràgrafs, és a dir, no té una estructura per estrofes, però està format per 20 versos. La majoria de les síl.labes son parells (12, 14, 16), però predominen els de 14. Es un poema amb estribill "animal de records, lent i trist animal".
Està dividit en tres parts, marcada per la tornada "Animal de records, lent i trist animal". La primera part abarca des de el v.1 fins al v.6 on Estellès ens fa la introducció del poema marcat pels records feliços. Parla dels poemes passats, de la joventut que son estellats i apressats, no solemnes com els de la actualitat. La segona part abarca des de el v.7 fins als v.13 es on ens descriu el lloc i el paisatge observat per ell. Per acabar tenim la última i tercera part que abarca des de el v.14 fins al v.20 on ens parla de les seves sensacions viscudes i dels seus pensaments en aquell moment.

To poètic:
Estèlles utilitza un to líric. Hi ha una part en el poema on canvia el to (v.10-13), un to d'entusiasme. Parla dels sorollós que evoquen felicitat.

Resursos expressius:
En aquest poema poden trobar la tornada que es repeteix durant tot el poema i que ens marca on comencen i acaben els versos. Utilitza la /s/ per donar-li més agilitat (v.5-6). Trobem una paranomasia "teues" "teles" juntament amb alguna comparació dels versos escrits en la joventut i els escrits a l'època adulta (v.4,5,6), utilitza la descripció de l'aparell genital femení ajudat per metàfores (v.17-18-19). Podem observar que ell mateix s'identifica en la tornada "animal de records, lent i trist animal". Estellès exagera la seva felicitat a l'hora d'escriure els versos, també exagera en descriure la seva terra, València plena de flames (v.12). Per acabar observem que utilitza el recurs de l'anàfora a v.3.

Conclusió:
L'autor ens parla de la seva felicitat quan enyora la nit de Sant Josep viscuda a València en la seva joventut juntament amb la seva amant. Ens descriu el lloc on es desenvolupa tot el poema i els sorolls recordats.