escanear0003.jpg
escanear0004.jpg



ÈGLOGA
Poema bucòlic en el qual s'introdueixen pastors que conversen dels seus amors i de la seva vida campestre idealitzadament.


VOCABULARI

Ribera:
Terrenys pròxims al riu o al mar.
Estora: Teixit fet de llates trenades de joncs, de palla, d'espart... destinat principalment a cobrir el paviment de les habitacions.
Candidíssima: Ple de candor, sense malícia.
Quartilles: Quarta part d'un full de paper, meitat d'un foli.
Crepuscle: Claror que hi ha al firmament durant un cert temps abans de la sortida del Sol o després de la posta.
Filatèlia: Recerca i estudi dels segells de correus i altres valors postals i de tot allò que té relació amb llur col·leccionista.
Poltre: Cavall o egua joves.
Hòmens: home, homes, ser humà.
Ametla: atmetlla.
Bescoll: Part posterior del coll de les persones i animals.
Voravia: vorera.
Tomellos: tomell, Farigola.


COMENTARI DE TEXT

Context

Aquest poema es del llibre, "El primer llibre de les èglogues", per Vicent Andrés Estellés de l'any 1953-1958, titulat ègloga.

Tema
Com sabem, les èglogues es reprodueixen normalment, en un ambient campestre i son conversacions, activitats i succeïments que es donen a terme, entre pastors.
Per començar, el poema ens situa en un ambient on apareixen elements de la natura, i també objectes i diferents artilugis que s'empleen a les oficines. Cal dir, que el poema, transcorre en un ambient de treball. Es estrany i molt extravagant, emplear una ègloga en aquestes circumstàncies, però es realment peculiar. En el poema, es troben dos personatges. Dues noies que s'expliquen els seus amors. "Galatea", comença amb l’historia, parlant així i donant-nos a conèixer com va descobrir el seu amor. Després segueix explicant el transcurs del seu amor, les seves sensacions. Fins que al cap i a la fi, segueix explicant anècdotes del seu amor, i "Melibea" explica, com va ser el seu sentiment.

Estructura
Aquest poema esta compost per dotze estrofes, la primera estrofa consta de onze síl·labes, la segona, així fins la numero deu, a partit d'aquí trobem que transcorre la conclusió que la estrofa numero deu té deu síl·labes, la onze en té sis i per últim la numero dotze en té tres en les quals podem distingir dues parts, la primera part parla de com s'enamora i la segona de l'amor de dos enamorats. El poema té noranta-cinc versos.

To poètic
En aquest poema es pot destacar un to irònic i humorístic.
El to humorístic vol imitar als personatges de la ègloga, i el to irònic l'ambient, el canvi d'una conversació entre pastors
al salt entre l'ambient d'una conversació entre secretaries, un ambient d'oficina.


RECURSOS FORMALS

El ritme és pausat. Avorrit i monòton dins de l'ambient de treball, entre els papers de l'oficina i les cartes del món de l'amor.
Apareix l'ús d'estrofes. Les estrofes s'utilitzen com a recurs per a remarcar el pas del temps. Aquestes, en repeteixen en cada aparició; els tramvies de la tarda, l'estat de l'aigua de la tarda, els sentits i el món...i el desenvolupament dels trenta, seixanta i noranta vels.
S'introdueixen també, paraules del francès (que són les més utilitzades), però també apareixen d'altres del llatí o l'anglès.
Per exemple, topem a mig poema amb: "micat auribus et tremit artus..." . Després, anem trobant paraules molt repetides com "Ma petite..." i després, per a manifestar i ressaltar el sentiment d'amor, "je t'aime" i "i love you".
Ús abundant de diferents paraules que engloben l'entorn de l'oficina, adjectius que descriuen aquest entorn...
En el primer vers trobem al·literació de la /s/ : candidíssimes, sensibilíssims... fan que agafi intensitat la paraula.
Al tercer vers trobem una tornada, al igual que al quart vers i al sisè.
Al quinqué vers veiem una repetició constant, que s'allarga durant tot el poema, també hi trobem passió.
Es important destacar l’al·literació de la /s/ al vers nou, que ens marca una sensualitat.
Al final, trobem uns versos en els que s'esmenta: "Vaig com un tronc, com una fulla solta, per l'aigua freda de la tarda. Vaig, sóc."
Aquí trobem, una imatge poètica que explica el sentiment, i la sensació.
Per acabar, als versos deu, onze i dotze, veiem una conversa sobre l'ambient que hi ha, el paisatge.
La el·lipsi no s'hi veu gaire en el poema, tampoc hem trobat cap comparació.


CONCLUSIÓ

És una composició clàssica. Una ègloga disfressada.
Estellés, vol adherir-se a el món de les èglogues, com en diferents moments ho havia fet, Garcilaso de La Vega.
Podríem dir, que intenta reproduïa una imitació d'aquest.
En realitat, la transformació de l'ègloga, a un ambient modern i quotidià es fa complexa, per a la comprensió.


2301~Geranios-trepadores-Posteres.jpgCC482~Geranios-rojos-Americana-Posteres.jpg



















Patricia Boquete i Sandra Martínez. 1BATX