• I


res no m'agrada tantpimientos.jpg
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
conte llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb
[els productes de la terra.

m'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llavar-li la crosta socarrada*.

l'expose dins el plat en tongades* incitants,
l'enrame* d'oli cru amb pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,pimientos_del_bierzo_01.jpg
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del
[pimentó torrat.

després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enraire àvidament*,
eucarísticament*,

me'l mire en l'aire
de vagades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.
cloc els ulls* i me'l fot.



vocabulari:

Socarrada: Cremada superficialment.
Tongades: 1. Sèrie de fets anàlegs que ocorren en un període determinat de temps. 2. Període de temps.
Enrame: 1. Adornar amb rames, amb rams. 2. Ficar-se entre rames.
Àvidament: Adv. Avidesa. desig immoderat d'alguna cosa.
Eucarísticament: Relatiu o pertanyent a l'eucaristia. Part central de la missa constituïda per la pregària de l'acció de consagració.
Cloc els ulla: tanco els ulls.


Comentari de text:


Context

Comentari del poema I del llibre Horacianes de (1963 - 1970) escrit per Vicent Andrés Estellés.

Tema

Estellés en aquest poema parla del petit plaer que és el menjar.

Estructura externa

El poema està compost per vint vers, dividit en cinc estrofes, no té ni una mètrica ni una rima coherent ja que en tot moment un to humil. Encara que utilitza un to humil, també utilitza un to emotiu a l'hora de descriure el que fa abans de menjar.

Estructura interna

El poema es divideix en en dues parts, la primera que va des de el primer vers fins al vuitè, en el que el poeta ens explica quin menjar li agrada.
La segona part, va des de el novè vers fins el últim. En aquesta part, Estellés explica com li agrada que estigui el menjar avanç de menjar-lo, com li agrada menjar-lo i el sentiment que té a l'hora de veure tot el menjar davant seu, però sobretot ho explica emotiva ment a l´hora de descriure el moment abans de posar-se el menjar a la boca.

Recursos formals

En el poema no s'utilitza majúscules, per ressaltar el to humil, les frases són simples, de manera de que qualsevol persona quan escolti el poema ho pugui entendre.

Conclusió

En conclusió, el poema parla d'uns dels petits plaer de la vida com és el menjar, de manera humil i emotiva ment.


    • V

pare,
no sabies llegir ni escriure.
no sabies de lletra.

analfabet, es diu això d'una manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l'escolte

i l'entenc desdenyosament injust.

caldria matisar.
hom no pot dir analfabet imponentment.

intuïtiu, em vares dur als millors mestres de venusa,
external image YunesNuevocentrodiadelPadreFoto.jpg
més endavant de roma
i fins i tot em vas permetre anar a Grècia.

com t'ho podria agrair, pare.

em recorde.
jo escrivia, assegut a la taula,
i tu, dempeus darrere meu,
miraves els signes que traçava jo
com si anasses llegint-los
o patint-los,
no ho sé.

de vegades em demanaves que et llegís allò que jo havia escrit.

no ho entenies però ho intuïes.

el meu llatí ja no era el teu llatí.

i callaves després.

ara,
mentre escric açó,
et sent darrere, a les meues espatles,
et tinc o et necessite.

per això he interrumput un himne a venus
i t'he escrit açò
molt devotament,
pare.

Vocabulari:

Expeditiva
: 1. Que serveix per a despatxar promptament un afer. 2. Que fa el que cal fer amb eficiència i rapidesa.
Desdenyosament: 1. Considerara algú o alguna cosa com a indigne que se n'ocupi. 2. Tenir a menys de fer alguna cosa.

Comentari:

El poema V del llibre Horacianes d'Estellés, parla del seu pare, està dedicat per a ell per tot el que li a ajudat en tota la seva vida i en els seus estudis. ens explica que el seu pare es analfabet però tot i això amb intuïció al seu fill li va ajudar als estudis per que tingui estudis i una carrera que fer. El poema aquest l'està fent devanit del seu pare i en un tros escriu el que esta fent. En la estructura la mètrica no es exacte i no te majúscules es molt simple té 31 estrofes, tampoc te rimes i la mètrica no està molt cuidada. El to poètic és emotiu perquè com parla del seu pare i per tot el que li a ajudat en la seva vida li agraeix amb aquest poema.
En els recursos formals el nivell fònic no destaca massa perquè no té rimes accentuals ni repeticions però al principi i al final del poema trobem la paraula "pare" que fa que el poema no acabi. El nivell lèxic-semàntic és pot presenciar per l'ús de adjectius per descriure al seu pare i no té res més ni metàfores, comparacions, etc. El seu vocabulari es valencià com es pot veure en paraules com: "açò", "llegís", "espatles".
En el nivell sintàctic utilitza frases simples no destaquen l'alteració d'estructures habituals.
En conclusió aquest poema es molt simple i no gaire treballat però té molt valor significatiu per part del tema que es el seu pare i de com s'expressa i estructura el poema perquè primer parla del passat i al final del present. Es podria discutir que aquest poema l'esta fent en presencia del seu pare perquè al la estrofa cap al final ho diu.


    • XLII

m'he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m'agrada la taula,
ara un pessic* d'aquesta salsa,parejas1.gif
oh, i aquest revenet, aquell all tendre,
què dieu d'aquests lluç,
és sorprenent el fet d'una cirera,

m'agrada així la vida,
aquest got d'aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s'agafa les mans i es mira els
[ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com aquest passarell,
aquell melic,

com la primera dent d'un infant.




vocabulari:

Pessic: Petita porció de d'alguna cosa que prens amb el cap dels dits.


Comentari de text:


Context

Poema XLII del llibre horacianes de (1963 - 1970) escrit per Vicent Andrés Estellés.

Tema

Parla sobre el plaer de viure la vida amb les coses més insignificants d'aquesta, per parlar sobre això utilitza una comparació del seu sentiment davant el menjà que li agrada.

Extructura externaparejas.jpg

El poema està compost per quinze versos, dividit en dues estrofes, la primera estrofa està composta per set vers, i la segona estrofa està formada per vuit vers.

Extructura interna

El poema està compost per dos parts, la primera part, es desenvolupa des del primer vers fins el setè, en el que el poeta compara el sentiment que li provoca veure una taula plena del menjà que li agrada, que ho veu com si fos un dels petits plaer de la vida, amb el sentiment que té davant la vida.
La segona part es desenvolupa des del vuitè vers fins al últim, a diferència de la primera part, en aquest vers Estellés explica que es el que li agrada de la vida, explica que no hi ha res com disfrutar de les petites coses de la vides, de les coses més insignificants, com, "veure una parella que s'agafa de les mans i es mira els ulls, veure una noia passar per el carrer".

Recursos formal

Estellés utilitza un llenguatge humil a l'hora d'escriure, per aquest motiu no hi ha rima, i no té una mètrica coherent, de manera de que qualsevol persona pugui entendre el sentiment que vol expressar.

Conclusió

El poeta expressa el seu sentiment davant la vida, explicant que li agrada gràcies a les petites coses insignificants.

    • LIexternal image Cartel-009.jpg
moz-screenshot.jpg
aquest any miserable,
m.cm.ixiii. d. de c.,
serà molt recordat i molt amargament.
vicenç ventura desterrat a múnic o parís,
joan fuster a sueca
-diuen pel veïnat que escriu de nit a màquina, i circula un tenebrós prestigi-,
sanchis guarner recorre perplex la ciutat,
jo escric i espere a burajassot,
mentre pels carrers de vàlencia
la gent, obscena, crida i crema un llibre.

Vocabulari:

Obscena: Que ofèn greument el pudor
Perplex: Dit de la persona que, en plena confusió, no pot sortir del dubte, no sap què decidir, quin partit prendre, què pensar , etc.

Comentari de text:

En aquest poema de Vicent Andrés Estellés del llibre Horacianes el número LI , el poeta es situa al país Valencià durant els primers anys de la dècada dels seixanta. Ens explica els fets i les sensacions. En el quart vers apareix el periodista Vicent Ventura que havia participat en el "contubernio de Munic" a partir de la seva estada a Munic, el règim li va prohibir el retorn a casa i va haver de viure exiliat a Paris.
Pel que es veu el poema no es gaire llarg i com sempre en el llibre d'Horacianes la mètrica no es cuidada i el poema es vulgar perquè no te majúscules.
El to poètic podria ser d'un to periodístic pel que fa en la dura època esmentada a València.
En el recursos formals el nivell fònic sona molt estructurada ment tampoc es que sigui emotiu però potser li va marcar molt aquesta època, en el nivell lèxic-semàntic en categoria gramatical hi han alguns adjectius de bastant nivell. No apareixen metàfores, comparacions, etc. el nivell sintàctic no comporta cap de les estructures habituals.
En conclusió d'aquest poema explica el que va passar en la dècada dels seixanta i que esmenta uns dels mes importants escriptors de la literatura catalana.