SONATA D' ISABEL


He aixecat, mentre escrivia, el cap2_lite.jpg
i amb ulls cansats de la cal·ligrafia
he vist enllà, amunt d'una tauleta
que hi ha al racó del nostre menjador,
entre papers i llibres que m'estime,
com un ocell de ritme popular,
com un gresol, una fotografia
de fa mil anys o de fa quatre dies:
tu i jo, Isabel, feliços d'un amor,
i més enllà les Sitges del meu poble.
La veig sovint i et recorde moltíssim,
el cos esvelt, com un cànter de Nàquera
i un breu ocell de tristesa als teus ulls.
M'ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia
entre papers i fortuïtes síl·labes.
Com qui, a la nit, intenta orientar-se1_lite.jpg
amb mans, amb ulls, jo t'evoque i et mire
aquell instant de l'any 48.
Tu vares fer que cregués altre cop
i m'has donat la teua companyia,
el teu discret silenci, el teu ajut.
Aquesta nit t'he mirat novament.
Et tinc i et veig com et veié el meu cor
el dia aquell de la fotografia.
Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills.
amb claredats i explosions de mar,
per un amor que se'ns enduu plegats.
En aquest gran silenci de la casa
jo et vull deixar, amant, amats per sempre,
un ram convuls de síl·labes de vidre.
Al dematí potser et floriran
entre les mans de timidesa invicta,
i volaran des d'ell brisa i colomes.
Creix el mural de calç i de coets,
Secret amor, estendard lluminós,
barres de sang sobre un blanc intocable,
aquest amor salvatge d'un país
que havem creuat, estimant-nos moltíssim,
des d'Alacant a Castelló, amb els ulls
plens d'una llum, una gota de llum.
Dic el teu nom en aquest punt mateix.
Dic Isabel i canten els canyars
i pels carrers diversos de València
passen amants que es besen a la boca,
amb molt d'amor presos per la cintura,
atarantats d'una olor de gesmils.
Dic el teu nom i amb casta reverència
el posaré en un pitxer amb aigua.
Dic Isabel i seguesc el camí.

Audio de la Sonata d' Isabel





1- Vocabulari


Gresol: Dipòsit d'oli en una llumenera, en un llum de ganxo, etc.

Sitges: Cavitat subterrània destinada a guardar-hi productes collits del camp, especialment cereals.

Invicta: Mai vençut, sempre victoriós.

Estendard: Bandera, penó o guió del cap de l'estat.

Canyars: Lloc poblat de canyes.

Gesmils: Planta herbàcia perenne de la família de les gramínies.


2- Comentari de text


Context:
Aquest poema va ser escrit pel poeta Vicent Andrés Estellés l’any 1990, quan tenia 66 anys d’edat, just tres anys abans de morir.
La “Sonata d’Isabel” és una obra dedicada a la seva dona durant la seva etapa de la vellesa.

Tema:
El poema expressa els sentiments de l’autor al aixecar-se un dematí qualsevol i contemplar una fotografia d’ell i la seva dona de joves.
Explica que encara que els anys hagin passat, l’amor que sent per la seva dona segueix sent el mateix. A més en el poema li agraeix a la seva dona tot els ajuts que ha rebut d’ella.
Dins del mateix poema, inclòs l’autor esmenta que esta inspirant gràcies a la seva dona, i que quan ella s’aixequi li donara el poema, que en aquest cas, l’autor l’anomena “ram convuls de síl·labes de vidre”.
Aquest és un dels pocs poemes en el que es pot observar com Estellés expressa l’apassionat amor que hi ha entre ell i la seva dona Isabel, un amor de veritat, ple de records.

Estructura:
Externa: Aquest és un poema decasíl·lab d’art major amb rima lliure. No es divideix en estrofes, sinó que són un conjunt de versos, un darrere l’altre. En total hi ha 49 versos.
Interna: El poema es pot dividir en tres parts:
-La primera va fins al vers 24, i és la introducció, explica la situació, la inspiració que li ocasiona mentre escriu, una fotografia d’ell i la seva dona de joves, i a partir d’això comença a dir el que sent al veure la fotografia i les coses bones que ha rebut de la seva dona al llarg del temps.
-La segona part va del vers 25 al 33, i és on curiosament, dins del mateix poema explica que el poema se’l donarà a ella quan es desperti.
-La tercera part va del vers 34 fins al final, i és on fa una conclusió explicant com és el seu amor i el que han viscut junts.

To poètic:
El to que utilitza l’autor en aquest poema és emotiu, ja que l’autor vol fer abrivar als lectors els sentiments que ell sent respecte al gran amor que l’uneix amb la seva dona.

Recursos formals:
En el text es poden veure varies comparacions, com per exemple als versos 6, 7 i 8 on compara un ocell de ritme popular, un gresol o una fotografia de fa mil anys o de fa quatre dies amb el fet d’estimar.
Als versos 20 i 21 hi ha una enumeració, ja que l’autor ha volgut acumular substantius per descriure alguna cosa.
A més al vers 29 hi ha un joc de paraules amb les paraules “amant i amats”.
I per últim un altre recurs important utilitzat, és al vers 30, on hi ha una metàfora quan diu “ram convuls de síl·labes de vidre”, referint-se al poema.

Conclusió:
La cosa més destacable d’aquest poema és el tema, l’amor, on Vicent Andrés Estellés sap remarcar molt bé els diferents tipus d’amor que hi ha, i quin d’ells correspon al seu amb la seva dona Isabel.